Fa pocs dies els companys i amics del
blog Hasbarats
publicaven un article titulat Judeofòbia
i Catalanofòbia: l'Espanya miserable. Serveixi la lectura
del mateix a tall introductori per saber de què estem parlant i
quina és la situació crítica que viu Catalunya en relació a l'ús
execrable de l'Holocaust en l'esfera pública.
L'escarni que suposa a les víctimes de
l'Holocaust la introducció dels 6.000.000 milions de jueus
assassinats pel III Reich ––i no només jueus: també gitanos,
homosexuals i altres col·lectius vulnerables–– i dels pitjors
criminals i assassins en sèrie que ha conegut la Humanitat en el
debat polític contra la independència de Catalunya és, com s'acostuma a dir, de jutjat de guàrdia. La setmana passada, l'Ambaixador d'Israel a
Espanya i Andorra, ja va posar el crit al cel per aquests fets i els
va titllar d'“intolerables”.
L'auge de la banalització del nazisme
a Espanya està donant força als moviments d'ultradreta espanyols.
I, per extensió, als seus atacs: com l'assalt a la Delegació de la
Generalitat a Madrid o la demanda de “càmera de gas” per al
President de la Generalitat, Artur Mas, que es va poder escoltar el
12-O als carrers de Barcelona. Així se m'ha confirmat per part dels
experts dels Mossos d'Esquadra encarregats de fer el seguiment
d'aquests temes i amb qui Israel a Catalunya manté estrets canals de
comunicació i col·laboració oberts. Permeteu-me que per discreció
i qüestions de seguretat i confidencialitat no pugui ser més
explícit.
Asseure José Domingo davant dels
tribunals no és un acte de represàlia per les idees polítiques que
legítimament pot representar aquest senyor. En tot sistema democràtic
occidental hi ha límits a la llibertat d'expressió. No tot s'hi val
per defensar una opinió política. Hi ha línies vermelles que no es
poden ultrapassar, com l'ús intolerable de l'Holocaust. El senyor
Domingo té tot el dret a defensar políticament una Catalunya
espanyola, francesa, italiana o com vulgui. Fins i tot pot defensar
una escola on el castellà sigui reintroduït com a l'època de
Franco. Pot defensar allò que vulgui. Però amb un límit: l'escarni a les víctimes de l'Holocaust.
José Domingo sap molt bé què pretén
amb les seves declaracions quan intenta ––tot sigui dit, molt
matusserament––– relacionar el concepte acadèmic de
banalització del mal amb Eichmann i els professors catalans. Cerca
estigmatització i convertir la víctima en botxí. I per dur-ho a
terme, no té cap inconvenient en trepitjar la memòria de les
víctimes del nacionalsocialisme. Ha de pagar. I entre tots l'hem de
fer pagar, servint-nos dels mecanismes que la democràcia i la justícia posen al nostre abast.
És el primer cop que s'inicia una
campanya de micromecenatge per dur davant la Justícia un dirigent
polític català que se serveix de les víctimes del nazisme per
atacar la societat civil catalana. Una societat civil que ha destacat
per una seva solidesa democràtica exemplar. Tenim al davant una oportunitat
d'or per donar un missatge a tots aquells que actuen igual que José
Domingo: des del president d'Extremadura a Montse Suárez passant per Hermann
Terstch.
L'èxit de la campanya pot conduir a
què la Comissió Europea obligui a l'Estat espanyol a tipificar com
a delicte aquest acte criminal: aquest és el nostre objectiu últim.
No és una campanya ad hominem contra José Domingo. José
Domingo és l'instrument per aconseguir que Espanya compleixi els
tractats internacionals i acords que té signats en aquesta matèria.
De moment ja hem recaptat més de 600
euros en les primeres hores de la campanya. Ara hem d'arribar als 4527 euros que
necessitem en aquesta primera fase per abordar-la amb garanties
jurídiques. T'hi sumes?
 |
Rubèn Novoa i Arranz Editor d'Israel a Catalunya Segueix a @rnovoa |
